El diputat per Fonsagrada -en el seu lloc del Govern civil- s'enfrontarà a un atur ferroviari i a la vaga general de 1911. En ambdós casos es nega a proclamar l'estat de guerra i aplicarà la fermesa per a resoldre els disturbis, combinada amb la comprensió a l'hora d'escoltar les reivindicacions laborals. Des del lloc de governador, impulsarà la creació de la Mancomunitat  de Catalunya, antecedent de la Generalitat.
Segons Portela "la incompetència dels comandaments militars durant els freqüents estats de guerra deixava sempre un rastre de desorganització  i de desmoralització en els agents de l'autoritat, que es traduïa en l'agudització del crònic mal".
El governador civil pràcticament elimina el problema de les contínues bombes que constituïen un assot en la vida de la ciutat. Les dretes culpaven als anarquistes, mentre que els sindicats acusaven als pistolers de la patronal. Portela potenciarà la policia de paisà, fent rotar per aquest servei a tots els membres del cos i establirà una vigilància fèrria "als quaranta àcratas qualificats com homes d'acció". Se'ls donarà facilitats als quals se sentin molests per la vigilància perquè busquin nova vida en altres paises.

Afirma Portela en les seves memòries (1):

Després de l'estat de guerra en el qual es va entrar en la Setmana Tràgica -setembre de 1909- els governadors que li van succeir, senyors Suárez Inclán i Muñoz, es van trobar acrescudes totes les dificultats del càrrec, sense un sol punt que respongués a la seva autoritat. Agents i Institut es trobaven desmoralizats, insubordinats, corromputs després del descuro en el qual els havia tingut el comandament militar. Les bombes, maledicció de la ciutat, deixaven oir les seves sagnants explosions dues i tres vegades per dia. A l'ocupar aquell lloc, vaig haver de reorganitzar la policia totalment, aconsseguint llavors la fi del terrorisme barceloní,el més anomenat i audaç del món.